viernes, 27 de noviembre de 2009

Com mirem? - 5

 Cervell destruït


 








En aquesta fotografia intento representar un “cervell destruït” per la bogeria, ja que el color dels maons em recorden al color del cervell humà, ple de trencaments, fisures, deformitats i buits a causa de la follia.  
El punt de vista és el de picat, lleugerament de costat. També es tracta d’un pla detall, perquè els únics elements que surten són els maons, fotografiats de molt a prop.  Aquesta imatge té profunditat de camp, ja que tota la fotografia està enfocada de la mateixa manera.


“La ciencia no nos ha enseñado aún si la locura es o no lo más sublime de la inteligencia”.
              Edgar Allan Poe

Com mirem? - 4

Entre llum i foscor

Y miré hacia arriba y en lo alto de la roca había un hombre, y me oculté entre los nenúfares para observar lo que hacía aquel hombre. Y el hombre era alto y majestuoso y estaba cubierto desde los hombros a los pies con la toga de la antigua Roma. Y su silueta era indistinta, pero sus facciones eran las facciones de una deidad, porque el palio de la noche, y la luna, y la niebla, y el rocío, habían dejado al descubierto las facciones de su cara. Y su frente era alta y pensativa, y sus ojos brillaban de preocupación; y en las escasas arrugas de sus mejillas leí las fábulas de la tristeza, del cansancio, del disgusto de la humanidad, y el anhelo de estar solo.
                                                              E. A. Poe, fragment de Silencio

Entre la llum i les ombres. És potser així com circula la ment d’una persona que pateixi de trastorn bipolar, com la cadena de la politja, que dóna voltes i voltes entre la llum i la foscor.
En l’enquadrament, trobem una politja sobre el fons d’una paret on s’hi veu ben marcada una part de llum i una altra d’ombra. El fora de camp no té cap importància. En el punt de vista, podem veure que es tracta d’un primer pla tres quarts, ja que l’element fotografiat està una mica de costat. Podem veure, en l’enfocament, que hi ha profunditat de camp, ja que tant la politja com l’element més allunyat d’aquest objecte – la paret – estan igualment enfocats. En aquesta imatge, la llum es reparteix per la part superior, i en aquell moment, a la part inferior tocava més l’ombra.

sábado, 14 de noviembre de 2009

Com mirem? - 3

S'acosta... 

 












En aquesta fotografia utilitzo l’ombra de la meva mà en una paret com a recurs per crear una imatge que representi l’aproximament de la incomoditat mental en la que es troba el boig de Poe, la ofuscació d’una mà que lentament s’apodera de la racionalitat del cervell i que l’acaba exprimint amb totes les seves forces sense deixar ni una gota. En certa manera, aquesta idea és molt semblant a la idea de la imatge anterior, però m’ha semblat que estaria bé representar dues idees semblants en imatges diferents.
L’enquadrament d’aquesta fotografia és bidimensional (mirada) i el fora de camp no té cap importància. Ja que la paret està agafada lleugerament de costat i s’hi destaca una part en concret (l’ombra de la mà), podem dir que es tracta d’un pla tres quarts i d’un primer pla.