SUPERLATIVE PRAXIS

Penso que aquesta exposició és molt visual, massa. Ara no recordo del tot les explicacions de la guia, però no em va agradar massa, per exemple, la reedició dels llibres, on hi era escrit tot igual, però posant èmfasi amb superlatius a tots els adjectius, paraules o descripcions. El que sí que em va agradar va ser la reflexió que feia l'autor sobre els llibres  del  record guiness , és a dir, la necessitat de l'ésser humà de ser el primer en fer o el millor en fer quelcom, qualsevol cosa, i torno a repetir, qualsevol cosa. Apart d'això, l'autor havia posat tots els llibres de record guiness que hi ha hagut fins el moment, any rere any, per ressaltar l'evolució que aquests mostraven en les portades. Em va semblar estrany que, principalment, encara que no ho "prohibia", ja que els llibres no eren darrere d'una barana o alguna protecció que indiqués que allò no es pot tocar, l'autor volgués que no obríssim els llibres, però jo trobo que, tot al contrari, ens hauria d'haver convidat a fer-ho, perquè d'aquesta manera s'apreciava encara més el canvi i l'evolució en l'edició d'aquesta col·lecció. Per exemple, els primers anys, - durant els quaranta, em sembla recordar - els guiness eren pràcticament com una enciclopèdia, ja que tan sols hi constava text, i, en canvi, ja als seixanta o als setanta, comencen a aparèixer imatges, fotografies espectaculars dels rècords que s'explicaven, i ja al 2000, les imatges adquireixen el paper protagonista.