Els tentacles de la bogeria
Era de noche y llovía, y al caer era lluvia, pero después de caída era sangre. Y yo estaba en la marisma entre los altos nenúfares, y la lluvia caía en mi cabeza, y los nenúfares suspiraban entre sí en la solemnidad de su desolación.
E. A. Poe (fragment de Silencio)
Per a fer aquesta fotografia vaig aprofitar una de les moltes pintades que hi ha a la RU, i el que vull representar és la desfiguració, la transformació d’una ment totalment recta i racionalment ordenada a una ment deformada i irregular com la d’un boig. Posant-me meticulós, aquest seria el moment en el que es manifesten les primeres desviacions mentals; la bogeria comença a regalimar lentament, lentament...
L’enquadrament d’aquesta foto podem tipificar-lo com a mirada, ja que és una imatge limitada on tan sols veiem dos elements generals, la paret i la pintura de sobre. Com que la idea d’aquesta fotografia està tan concentrada en un sol punt de la realitat visible, el fora de camp no és gens important. Aquesta imatge és clarament un pla frontal, perquè l’element fotografiat està davant mateix de la camera. També cal dir que és un primer pla. No hi ha profunditat de camp. Cal remarcar el fet que aquesta foto està feta en blanc i negre perquè vaig preferir evitar el color viu del vermell de la pintada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario