PLUJA IDEAL
Penso que una imatge poeriana ens ha de provocar el sentir-nos estranyats mirant-la, un intent de recargolar la nostra ment, recargolar-la com ho fa la bogeria. En els dos contes de Poe que he llegit, s’expressa la mateixa idea: un personatge creu que no està boig, però al final del conte es veu quin era el símbol que conduïa al personatge cap a la follia. Em sembla que tractaré de fer aquest projecte centrant-me en l’estrany camí de la bogeria, sovint un túnel sense sortida que ofega la ment d’algunes persones.
Ja que he decidit fer-ho d’aquesta manera, hos recomanaré un llibre que vaig llegir fa un temps, Los renglones torcidos de Dios, de Torcuato Luca de Tena, una novel·la no molt llarga que parla sobre la història d’una dona ingressada en un hospital psiquiàtric, però el que no se sap és si està boja o no. A l’inici del llibre apareix una cita d’ Heinrich Heine, poeta alemany del segle XIX, que em va semblar força interessant:
La verdadera locura quizá no sea otra cosa que la sabiduría misma que, cansada de descubrir las vergüenzas del mundo, ha tomado la inteligente resolución de volverse loca.
Enllaç d’interès:
CORAZÓN DELATOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario