Aquesta situació em va cridar molt l’atenció. Una ploma atrapada al topall d’una porta vella, com si es tractés, metafòricament parlant, d’una esperança que mai arriba, la foscor, el desconcert total. Aïllada i fortament empresonada, em recorda a l’eternitat. Sembla que existeixi eternament, el que em porta a pensar si de veritat un boig pot refer-se o simplement restar esperançat – tant ell com els que l’envolten – amb la mirada fixa en el guariment mental.
Veiem clarament que és un pla detall, és un punt concentrat en la realitat visible, ja que per a mi va ser una situació bastant impressionant i que no havia vist mai. En l’enquadrament, podem tipificar aquesta imatge com a mirada. No és una imatge excessivament limitada, però sí que és molt concreta i fixada. Evidentment, el fora de camp no té cap importància. En la composició, podem veure que els dos elements fotografiats més importants – el topall i la ploma - estan centrats al mig de la imatge, remarcant així la seva importància. També es tracta d’un pla frontal, perquè la camera està situada just al davant i a la mateixa alçada de la ploma i el topall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario