Aquesta finestra em va cridar molt l’atenció, perquè sembla que justament des del seu centre hagi sortit l’esquerda que la traeix, que inicia la seva destrucció. Em dóna la impressió que l’esquerda vagi creixent lentament cap amunt i cap avall fins que, finalment, el vidre de la finestra es trenqui en dos parts i caigui a terra, on encara es trencarà en mil bocins més. Podem relacionar aquest cop mortal i traïdor amb el cop mental que suposa la bogeria en un cervell humà: aquest cop que rep la ment, és causat de manera immediata i sense cap motiu aparent? O sempre es necessita unes causes que desencadenin aquest cop? També pot ser una barreja d’aquestes dues qüestions, n’estic segur, però el que se és que en els bojos de Poe, aquesta esquerda es veu des del primer moment, i sempre acaba per esclatar violentament.
Formalment parlant, aquesta fotografia és un primer pla de la finestra, i el fora de camp no és molt important, ja que el que hi havia eren més finestres del mateix aspecte, tot i que aquesta em va atraure per la seva esquerda tan singular. També podem veure que es tracta d’una pla frontal molt lleugerament en contrapicat, ja que estava per sota de la finestra en el moment de fer la fotografia. Té molta profunditat de camp.
No hay comentarios:
Publicar un comentario